Bell-Lloc

LALALALA (?) Redacción, es en catalán, así que si no la vas a entender, pues no leas x3
Es una descripción (si se puede llamar así) de una calle de Granollers, y bueno, la presenté a un concurso y quedó de entre las mejores aunque no ganó ;_;
__________________________________________

Només sóc un simple ratolí procedent de les clavegueres de Granollers, una petita ciutat que per a mi és enorme.
Sempre surto del meu lloc de residència per contemplar que hi ha a fora, el pare em diu que és perillós però m'agrada poder veure com la gent desfila pels carrers acompanyats de canalla que fa més entretingut el passeig. Un dels carrerons més enigmàtics per a mi és el carrer dels Comtes de Bell-lloc. És un carreró estret, humit, amb un restaurant a la cantonada i les finestres amb reixes de ferro que li donen un toc medieval. El terra és força brut, ple de papers de xiclet, cartrons, etc. A vegades em pregunto per què existeixen les papereres.
Ara recordo que l'última vegada que em vaig passejar pel carrer dels Comtes de Bell-lloc em vaig fixar en un petit detall, just a l'entrada algú havia dibuixat el símbol de la independència, era vermell, i poc treballat. No és que els ratolins n'estiguem ben informats sobre aquest tema, i la veritat es que a mi ni em va ni em ve. La vida de la gent és força complicada, i no només perquè hagin de pensar en coses tan complexes com aquesta, a mi sempre m'han impactat les grans passes que donen, d'on treurán l'energia? La vida d'un ratolí es força més fàcil, encara que això només ho penso, ja que mai he sentit el que sent una persona, ni mai he tingut la mateixa força, és més, crec que la quantitat que n'arrepleguen els humans no hi cap al cos d'un ratolí.
Tornem al carrer dels Comtes de Bell-lloc, a l'altra banda del carrer, com ja he dit anteriorment, hi trobem un restaurant, bé, més aviat em temo que és una pizzeria. Que cóm ho sé? Doncs perquè més d'una vegada he tastat un tros de "calzone" o qualsevol altre tipus de pizza. Era força bona, potser perquè era tota feta de formatge, que és l'aliment preferit dels ratolins. Recordo que un dia el cuiner va treure una escombra per fer-nos fora als meus companys i a mi, i això que només estàvem menjant les sobres que havien quedat al terra i que tard o d'hora s'haurien fet malbé.
Passant el restaurant no hi ha res d'interessant, moltes cases es troben en venta ara mateix, potser perquè ja són velles i atrotinades o bé perquè els amos ja han mort. Sigui pel que sigui, em sento nostàlgic cada cop que penso que qualsevol dia les cases les faran caure i les substituiran per pisos gegants d'aquells de sis plantes que l'únic que fan és fer malbé el paisatge.
Tan debò aquest carrer no notés el pas del temps, i pogués evitar que els humans el destrossin, però suposo que és inevitable.